SERRA DE MONTSANT

St.Bartomeu de Fraguerau

Amb  quin nom més bonic em van batejar! Serra del Montsant que també vol dir muntanya beneïda, serà perquè  sempre he atret religiosos de varies ordres?  No ho sé però us puc explicar una mica  la meva història. Recordo que quan els musulmans van arribar aquí un abat els va aturar amb una imatge d’una santa i els sarraïns  davant d’aquest fet  no van atacar els ermitans i van respectar les seves vides  i creences i van ser aquells àrabs que van nomenar-me muntanya beneïda, però quan els cristians van reconquerir-me em van canviar el nom i em van anomenar Montsant. Serà perquè   he estat clapejada de eremites que vivien en les coves  i  balmes misterioses que formen el meu entrellat de turons?. Vers l’any 1150 vaig ser testimoni  de l’arribada d’uns cartoixans que fundaren una cenobi molt important que anomenaren Scala Dei. També vaig servir d’amagatall, durant l’època carlina, d’ un bandoler que  rere els meus turons assetjava els intrèpids carlins.  He estat també escenari des de on el exercit republicà dirigia la sagnant batalla de l’Ebre.  Però deixem la història..

Cadolles del riu Montsant

Se’m considera una serra eixuta i aspre, però no és del tot cert, el riu Montsant  que serpenteja per entre els cingles i graus  forma el congost de Fraguerau que fa  unes olles, que aquí en diem cadolles, on l’aigua és clara i transparent, hi creieu-me si us dic que és un dels racons més bonics de la meva serralada, i alçant els ulls des de aquesta aigua clara i transparent podreu veure les formes  arrodonides de roca conglomerada i rogenca que la naturalesa ha dotat de formes  capricioses.

Els grans cultius d’avellaners i ametllers foren  anys enrere una font de riquesa, però avui el conreu acurat de les meves vinyes ha deixat pas a  l’elaboració de  bons vins que figuren entre els més valorats  del món  i travessen  fronteres.  

Quan cau la nit les meves muntanyes rogenques agafen tonalitats rosades i es  llavors quan tot el meu misteri és fa més gran i les balmes, coves i ermites agafen protagonisme  i desprenen un fort magnetisme. Veniu a coneixem i us asseguro que la força tel·lúrica que  desprenc  us farà un gran bé ara que esteu vivint uns moments molt importants.