EIVISSA 2013

CANIGO

“Sóc una magnòlia immensa que es bada en un rebrot del Pirineu…

Quina millor manera puc trobar jo per presentar-me sinó amb les paraules del gran poeta?

D’una manera més humil, com m’escau a mi, us parlaré de  les meves característiques.

Estic  situat entre les planes del Conflent, del Rosselló, del Vallespir  i de  l’Alt  Empordà.  Els meus  2.785 metres d’alçada em donen el títol de muntanya més alta del tot el massís conformat pels pics de  Puig Estela, el Tretzevens, el pic de Barbet, i molts altres, pics tots ells coneguts pels visitants que pugen  des del refugi centenari  dels Cortalets o del de Marialles, o enfilant-se per la estreta xemeneia.  Fins els segles XVIII i XIX hi havia la creença que jo era el cim  més alt  de tot el Pirineu, avui però se sap que a la serralada del Pirineu hi ha altres cims que m’avantatgen en alçada, però jo no els envejo pas,  el meu prestigi es deu senzillament a  la relació que he tingut al llarg de la història  amb els habitants del meu entorn. Des de el meu cim veig la mar i  sóc un far pels vaixells que naveguen  per la Mediterrània.  No hi falten les bruixes al meu entorn elles es concentren al cim del Tretzevents i  fan aixecar les boires que donen peu a fortes tempestes que espeteguen sobre les poblacions de les valls, però jo trenco les nuvolades amenaçadores abans que no facin grans desgràcies, he de confessar, però, que no tot el mèrit és meu m’hi ajuda la direcció del vents.

Fa molts anys vaig ser testimoni de la mort de Gentil, quan el seu oncle Guifré el descobrí en braços de Flordeneu, i portat per la ira l’estimbà muntanya avall. Tallaferro,  el pare de Gentil,  s’enemista amb el seu germà, però l’abat Oliva intercedí i Tallaferro

 perdonà  Guifré el qual es va penedir del seu crim i decidí  fer-se monjo.

Alguns dies en caure la nit, el vent em porta  la trista conversa  entre els campanars de St.Miquel i de St.Martí, també  m’arriben algunes notes  del violoncel de Pau Casals, i també m’arriben paraules que Pompeu Fabra estudia per tal de deixar als catalans una llengua ben ordenada.

                                                                                      

 Ara em plau de parlar-vos de la vetlla de Sant Joan. Es la meva gran festa celebrem l’arribada del solstici d’estiu i a trenc d’alba pugen al meu cim molts caminants que porten petits feixos de llenya  i en fer-se fosc, quan els últims raigs del sol il·luminen el meu cim, encenen una gran foguera  que convertida en petites flames faré arribar a tots el pobles i places de Catalunya amb el missatge d’amor i força que els envio des de aquí perquè continuïn lluitant per la llibertat  que tan desitgen.