PUIGMAL
Us heu sentit mai sols?. Si es
així em comprendreu aviat. Estic situat al Pirineu Oriental i tinc una alçada
de 2913 m .,
gairebé 3000! Aquesta alçada que em
dona prestigi a la vegada em fa sentir sol. Dels dotze mesos de l’any cinc
estic cobert de neu i poques persones s’aventuren a visitar-me. Si que mantinc
diàleg amb els cims que m’envolten, tots mes baixos que jo, però enyoro molt les
visites de les persones que pels camins
de Núria o de Fontalba s’atansen
a mi, fent la dura pujada i quan arribem al cim, entre foto i foto comenten
coses de la plana i jo em sento feliç ,
però a l’hivern gairebé no puja ningú, la neu fa difícil la pujada.
Si miro cap a la plana veig els cabirols que
busquen les poques clapes de verd que la neu deixa al descobert. També les
marmotes surten de llurs amagatalls, buscant l’aliment necessari per resistir
la inclemència del llarg i gèlid hivern.
Si miro cap el cel veig infinitat
d’estrelles i de tant en tant la lluna, que quan és plena encara em fa una mica
de companyia i xerrem una estona:
-Ets sent sola dins la immensitat
del cel? – Li pregunto jo.
-No- Em respon ella
–Estic envoltada d’estrelles i
com que volto sempre vaig seguint les coses que passen a la terra,
encara que no sempre veig coses plaens.Tu
estàs immòbil, sempre, que trist oi?
Aquests diàlegs encara m’entristeixen
més.
Al fer-se de dia la lluna marxa
i procuro ser optimista i pensar en la
primavera que vindrà aviat, els
rierols tornaran a la seva cantarella
d’aigües transparents, els prats recuperaran
aquells verds encisadors i la gent tornarà a pujar al Puigmal, i es
faran les fotos emmarcades per la creu
que em corona entre l’olla i la campana de Núria
i jo em sentiré content,
i aquella nit no em serà tant feixuga i fins i tot, entre somnis, veure al lluny la carrossa de
Gentil i Flordeneu que s’atansen cap a
mi escampant el seu amor per tots els cims del Pirineu.
De puig en puig pel
coll de Finestrelles
s’enfilen de Puigmal a l’alta cima
tota la terra que
el meu cor estima...
Mn.Jacint Verdaguer
