SIURANA
Va dir el poeta que soc “aspre i
ardida”. Volgué dir que soc aspre perquè domino un paisatge de roca
dura i perquè estic enlairada a 740 metres i voltada
d’una cinglera de roca calcària? Sóc ardida perquè per la meva formació rocosa, vaig ser aprofitada per estratègies
militars, ja que després que els
cristians conquerissin Tortosa, es feu fort en el meu castell un cabdill àrab
anomenat pels cristians Almira Almemoniz. Això
succeïa vers l’any 1153 any que
vaig ser conquerida per Bertran de Castellet
que fou el primer castlà i primer
governador cristià del meu castell.
Amb el pas del temps el castell musulmà va anar perdent les seves
parets, jo en vaig ser testimoni i avui només
en resten uns quants vestigis però us
puc explicar que era una fortalesa inexpugnable, amb un penya –segat de uns 250 metres d’alçada
sobre el nivell del riu Siurana que passa als seus peus.
Un cop foragitats els sarraïns del castell els cristians
van alçar la església parroquial de
Sta. Maria de Siurana,que avui encara podeu veure, i que tinc l’orgull de dir
que es considerat un dels edificis religiosos més interessants de la comarca.
També he viscut moments de
tristor un d’ells va ser la plaga de la fil.loxera que a finals del segle dinou va malmetre les
vinyes i vaig veure marxar la gent del
camp cap a altres indrets buscant una nova manera de subsistir.
Un altre moment de tristor va ser
quan un capitost cristià es volgué casar
amb la reina mora que habitava el castell, ella no acceptà les pretensions del
cristià i desesperada es lleva la vida tirant-se pel penya segat. Si el
vertigen no us ho impedeix i us acosteu al esgarrifós penya- segat, que jo en
dic “El salt de la reina mora”, encara podreu oir els gemecs de la dissortada reina.
Penso en
vosaltres,
ametllers de
Siurana,
blanca
esperança
d’efímeres
banderes
en l’aspror
irremeiable.
Carles Riba
(Tanka XXVIII)
