MONT VALIER

Sóc un cim important i estic siuat al Parc Natural d’Alt Pirineu, entre  la  regió francesa de  L‘Arieja i la comarca catalana del Pallars Sobirà. Els francesos em van batejar amb el nom de  Senyor de l’Arieja. Tinc una alçada de 2840 metres i això fa que  arribar  al meu cim sigui una mica dur però tot i així rebo molts visitants.  Uns venen pels camins francesos i altres pels camins catalans .

Els que pujem pels camins  catalans  els veig sortir de bon matí del refugi de Montgarri i van seguint un GR transfronterer. Travessen boscos de faigs,  pi negre i pi roig, i segons l‘època en que fan la caminada encara troben algunes clapes de neu. Els veig arribar a l’estany LLong. Allà fan un petit descans i amb els ànims reexits fan  forts desnivells fins arribar a l’estany Redon. Després d‘un últim esforç ja els veig arribar  al refugi d’Estagnous que està situat als meus peus a 2245 metres d‘alçada.  Animats per la meva visió  emprenen l’última pujada que els permet assolir el meu cim. Estan contens i no es cansen de descobrir muntanyes ja que la meva situació isolada els permet reconèixer cims aragonesos, francesos i catalans.

Els que pujem per la banda francesa segueixen el camí  que avui s’anomena Camí de la Llibertat,  i que fou la ruta  d’evasió que seguien els refugiats que fugien del nazisme durant i després de la ofensiva nazi. Hi vaig veure passar civils, militars, victimes de tot tipus, jueus, estrangers perseguits, resistentst descoberts, gent tota ella de nacionalitats diverses: polonesos, francesos, canadencs, anglesos, nord-americans, tots  amb l‘esperança de que a l’altra banda dels Pirineus trobarien un país que els acolliria i on podrien continuar lluitant per la democràcia. No va ser així, us ho puc ben assegurar, perqué la vigilància dels carabiners espanyols els capturava i eren lliurats a les autoritats alemanyes.

Avui una placa posada al peu del meu cim ret homenatge a aquells valents que un dia vaig veure passar cercant una vida millor a l’altra banda dels Pirineus, pobres! Ignoraven que es trobarien un terrirori totalment controlat per la dictadura franquista acabada d’encetar.  

Però no us vull entristir més amb històries passades i us convido   a que em contempleu a l’hora que el sol se’n va a la posta i em banya amb aquest  to daurat que em fa que de veritat em senti el  Seigneur de l‘Ariège.