MATAGALLS
Ben bé ni jo mateix sé perquè vaig ser batejat
amb aquest nom. Expliquen els entesos
que el meu nom té arrels celtes,
que la síl·laba MA vol dir grandiositat, TA turó de gran alçada i GALLS,
pedres. Altres entesos diuen que MATA
significa abundància i GALLS
pedres triturades Tot es un pèl incert.
El que us puc assegurar és que amb 1696 metres d’alçada
soc el tercer cim més alt del massís del Montseny . La meva forma es arrodonida
i soc un vèrtex geodèsic de importància
que em converteix en un espectacular mirador del país, que abasta des de el mar fins el Pirineu.
Però el més important i el que em distingeix és la creu que abans
del 1614 ja figurava al meu cim. Els elements la van fer malbé i l’any 1840 el
pare Antoni M. Claret la reposà. Els llamps i les tempestes van tornar a fer de
les seves i vaig tornar a quedar orfe de creu. Però la bona fe de la gent
d’aquest país la van tornar a alçar l’any 1894 i amb aquest motiu Mn.Cinto Verdaguer va escriure la poesia “La
creu de Catalunya”. Aquestes tres creus eren de fusta i jo veia amb recança com
el vent i la pluja les aterrava, però finalment l’any 1931 em coronaren amb una
creu de ferro que avui podeu contemplar i a la base de pedra que la sustenta hi
figura el poema que Verdaguer escriví
l’any 1894.
Cada any quan arriba el segon
diumenge de juliol visc un dia de goig, De bon matí per tots els meus vessants pugen
corrues de homes, dones i nens
que venen a demostrar-me el seu amor i respecte. Són els meus amics, ells
cuiden de mi , arrenguen les fonts i els camins que les neus de l’hivern han malmès.
També la història m’ha fet viure
de prop les lluites pel poder. Durant les guerres carlines un bon nombre de lliberals, en un intent de defensa de les
seves creences, van ser assassinats pels carlins prop de Collformic i avui quan miro pendent
avall veig la creu de ferro que recorda aquest fet tràgic.
I ara permeteu-me un altre record
trist : El dia 18 d’agost del 1901, un any abans de la seva mort, un Mn. Cinto
desfet, desmillorat i feixuc pujà al meu cim i influenciat pels meus aires es va reviscolar i jo el vaig veure escriure amb forta passió el poema “Abraçant la Creu ” i no puc estar-me de repetir-vos alguns fragments, pareu bé l’oïda: “No em guanya ningú en amor a Catalunya, més
vull estimar-la avui, vull estimar-la demà i sempre. Vull que aquest amor no
s’acabe amb una vida transitòria i fonedissa, com la neu d’aquesta muntanya, sinó que desitjo estimar-la des d’allà dalt a on l’Amor de l’home
unint-se amb l’amor de Déu, com una guspira al sol, es d’eterna durada”.
